Comiat

 Xaloquets i xaloquetes

Avui, tanquem un curs mes de la nostra trajectòria al cau. Un curs ple d’aventures, marcades per l’alegria i bogeria que ens caracteritza com a Xaloc. 

Tal dia com avui fa un any, els quatre caps ens encaravem a descobrir la nova unitat que portaríem al llarg d’aquest curs. I se’ns plantejaven molts dubtes; serem capaços de tirar endavant amb la unitat? Sabrem projectar en aquest any tot allò que els nostres caps ens van donar a nosaltres quan erem Ràngers i Noies Guia? 

I amb totes aquestes inquietuds al cap, la panxa plena de nervis, i el cor ple de motivació i autogestió, vam començar aquest trajecte.

Des de la primera sortida del curs, on ja confiàvem en vosaltres plenament, tant com per deixar-vos agafar sols el tren i fer una excursió autogestionada fins aquí mateix (heheh tanquem el cicle); fins fa just una setmana, amb la FFFFF on recordavem i mostravem a les famílies i la resta de l’Agrupament tot el que hem viscut. 

I es que al llarg del curs, hem passat de tot! Des de peregrinatges sota la pluja per arribar fins a Montserrat (en aquell moment no ho sabíem però ens estàvem entrenant per la ruta), descobertes de projectes autogestionats (per entendre com funciona aquesta dinàmica) i visites d’espais naturals en nuclis urbans, passant pels orígens de l’escoltisme en uns campaments “Back to the roots”, sortides conjuntes per seguir creant lligams amb l’altra branca, una festa d’agrupament microbiologa (ameeeebes), una esplèndidissima sortida a la platja on vam acabar ballant amb els avis del poble, i culminant el curs amb uns campaments marcats pels imprevistos meteorològics i fisiològics.

I ara si, podem dir que hem deixat enrere aquestes inquietuds, ens sentim molt satisfets d’haver-vos pogut acompanyar en aquesta gran aventura. 

Per nosaltres ha estat un any ple d’aprenentatges, molts nervis, riures i descobertes personals, i ha estat un plaer haver-ho fet al vostre costat. 

Demà hi haurà molts canvis, alguns de vosaltres seguireu junts, d’altres, canvieu d’unitat, els caps ja veurem on acabem, però el que si que es segur es que us desitgem el millor per totes les aventures que teniu per davant. 

Us estimem molt, 

recordeu, Sempre a Punt i Tant com Puc.

Enric, Ada, Gerard, Gemma